ENTREVISTA HUGUET EL PERIÓDICO
Publicat per Especial Bolonya a Abril 20, 2008
Entrevista al Periodico (19- 04 – 08)
-¿S’ha de donar més autoritat als rectors per poder
introduir canvis a la universitat?
–Sí, i això passa per modificar el sistema de
designació dels degans de les facultats, per exemple,
que no es diu enlloc que hagin de ser elegits.
–¿I com es pot fer?
–La reforma de la llei d’universitats de Catalunya
(LUC) dirà alguna cosa sobre aquesta qüestió. Una de
les possibilitats seria obrir la porta, si el consell
d’una universitat així ho decideix, a l’opció que els
equips rectorals es puguin constituir d’una altra
manera.
–¿Quin és ara el problema?
–El catedràtic està blindat davant un departament que
es blinda davant la facultat i que, al seu torn, es
mostra blindada davant del rector. En aquestes
condicions, l’exercici de l’autoritat partint de
l’interès comú és molt difícil. L’interès corporatiu
acaba predominant sobre l’interès general. L’única
manera de poder canviar és si el mètode d’elecció de
l’equip rectoral no depèn d’una suma de lobbies.
–¿I aquest canvi legislatiu es pot fer des de
Catalunya?
–La LUC pot aprofitar que aquesta és una qüestió que
no legisla la llei orgànica d’universitats (LOU). El
model que es proposi no té per què generalitzar-se,
però podem deixar més clar que ara hi ha una porta
oberta en aquesta direcció. A més podem incentivar
econòmicament aquesta opció.
–¿De quina manera?
–A través del finançament variable de les
universitats. La millora del govern forma part de la
millora de la gestió i es pot atorgar una prima als
que facin el pas.
–La part variable del finançament universitari encara
és petita.
–La tendència és que vagi creixent. Els passos són
lents, però arribarà un moment en què el conjunt del
finançament serà per objectius, com ja han fet a
Àustria. S’ha d’anar explorant el camí.
–¿És necessari introduir la mobilitat funcional del
professorat per ajustar-se als canvis en la demanda
d’estudis?
–Si som capaços de posar en funcionament el que
denominem la marca Universitat de Catalunya, una
superestructura que agrupi les públiques i en segons
quines coses també les privades, hauríem de tenir
mobilitat del professorat com a mínim entre
universitats. Almenys he detectat aquesta voluntat
entre els rectors.
–¿Quina opinió té de les protestes contra el procés
de Bolonya?
–Respecto molt les protestes sempre que es facin per
mètodes no violents, però sóc dels que creuen que quan
no hi ha solució, no hi ha problema. El procés de
Bolonya és una decisió adoptada per la Unió Europea,
de la qual no ens podem despenjar. Ni en el cas que
penséssim que és una operació d’alt risc podríem remar
contra
corrent. No té marxa enrere. Dit això, no crec que el
procés de Bolonya sigui dolent.
–¿Quins avantatges reporta?
–És una oportunitat d’estar en l’espai universitari
europeu, de sortir de l’espai espanyol. ¿No som tan
cosmopolites? Doncs ara es podrà començar un màster
aquí i acabar- lo en un altre país. Exercim de
cosmopolites, és una ocasió única. També és una
oportunitat única per portar a terme un replantejament
pedagògic.
–¿S’ensenya malament?
–Hi ha professors molt bons i dedicacions personals
que són discutibles. Si el canvi serveix per passar
del concepte d’ensenyament al d’aprenentatge, en què
el docent fa de guia, no es limita a llegir els
apunts, és positiu. Això no significa que una bona
classe magistral no sigui estupenda, però el professor
ha de ser magistral. Bolonya pot servir perquè les
millors pràctiques existents a la universitat
s’estenguin. Aprofitem-ho. Encara hi ha més. En un
mercat econòmic canviant, un sistema rígid de carreres
no porta enlloc. Ara es pot replantejar.
–Hi ha qui sosté que la universitat es posarà al
servei de l’empresa.
–És fals. La universitat ha de formar persones que
després han d’ocupar un lloc de treball. ¿Com
aconseguiríem que l’economia generés recursos per
poder mantenir una universitat que només filosofa? Ha
de filosofar, però també ha de fer altres coses. Que
surtin perfils que demana el mercat té una funció
social. Quan la universitat era un oasi de llibertat
se li demanava una altra cosa, però ara es deu a la
societat democràtica a la qual pertany.
La transformació del sistema universitari provocada
per la posada en marxa de l’espai europeu d’educació
superior el 2010, una mudança per al món universitari
equiparable a la que va comportar la creació de l’euro
per al mercat econòmic, ha reobert el debat sobre el
preu de les carreres de grau (equivalents a les
actuals diplomatures i llicenciatures) i postgrau, els
màsters. El conseller d’Innovació, Universitats i
Empresa, Josep Huguet, aposta per recórrer als
préstecs o crèdits salari per finançar almenys
determinats màsters, pels quals considera que s’ha de
demanar “un preu que s’ha d’aproximar al seu cost”,
segons ha declarat a aquest diari.
Huguet recorda que els preus universitaris “els
marcarà el ministeri”, però defensa que, en les
carreres de grau, els bons estudiants amb dificultats
econòmiques rebin beques generoses, mentre que en els
màsters, “que garanteixen l’ocupació laboral i no és
necessari que tothom els faci”, es recorri a la via
del crèdit salari.
PROPOSTA
“Els préstecs que concedia el Ministeri d’Educació no
s’esgoten”, denuncia, “perquè la gent està acostumada
a demanar un préstec per al pis, però no es vol
hipotecar per obtenir una formació”. “La cultura del
país ha de canviar”, reclama, “perquè el cost de la
formació és una inversió, no una despesa”. I anuncia
que per promoure la demanda dels crèdits existents
–”si hi ha uns diners disponibles a Madrid els hem
d’anar a buscar, en cas contrari no val queixar-se”–
té la intenció de concedir una prima econòmica a
aquells que accedeixin a un préstec ministerial.
Huguet diu que comparteix la preocupació dels que
exigeixen que l’aplicació del procés de convergència
universitària dissenyat a Bolonya garanteixi que ningú
es quedi sense poder anar a la universitat per raons
econòmiques, però també considera que és necessari
introduir canvis perquè “l’estudiant de classe alta
que va repetint cursos pagui”. Admet, no obstant, no
tenir “la solució màgica” perquè aquells que
compaginen estudis i feina ho puguin continuar fent,
perquè “és molt difícil exigir un nivell alt i no
dedicar-hi hores”.
