7. Quan busqui treball, cobrarà el mateix un/a graduat/ada de Bolonya que un/a llicenciat/ada?
Publicat per Especial Bolonya a Juny 9, 2008
1. Quan busqui treball, cobrarà el mateix un/a graduat/ada de Bolonya que un/a llicenciat/ada?
No. Els graduats Bolonya cobraran menys perquè:
1 .Tenen menys continguts i habilitats professionals específiques.
2.No tenen una categoria laboral reconeguda com sí succeeix amb els llicenciats.
3 . Les mateixes competències seran reconegudes en diferents convenis i això dificultarà l’organització dels futurs treballadors i la pressió sindical per a millorar les seves condicions salarials i de treball, diversificades artificialment.
1) El grau no equival a una llicenciatura/diplomatura: menys continguts
Fins fa molt poc, el Ministeri d’Educació a través de les seves memòries pretenia fer creure que el grau equivaldria a una llicenciatura. No obstant això, si consultem els Llibres Blancs[1] de les actuals llicenciatures únicament s’exposa una tirallonga de competències i ja ni tan sols el MEC s’atreveix a defensar que n’hagi una equivalència real. Per una qüestió merament de continguts i de comprovació objectiva és molt dubtós fins i tot que arribés equivaldre a un antic primer cicle o diplomatura.
L’any 2003-04 les memòries del MEC plantejaven un panorama prometedor: el grau equival a llicenciatura i de regal, postgraus a preus públics. No obstant això la rebaixa de continguts i el fet que els preus “públics” no siguin sinó “els preus que es publiquen al BOE” (sumat al fet que la LOU estableix que el preu que paguen els estudiants s’acosti progressivament al cost real dels estudis), fa que el conte no es pugui agafar per cap lloc.
La rebaixa de continguts no només és una rebaixa de la “cultura general”, és una rebaixa de la capacitat de negociació dels estudiants com futurs treballadors quan ingressin en el mercat laboral amb un Grau de Bolonya tant en el reconeixement de categoria, com en la seva actitud:
“Sabem que els obrers amb una formació superior a la requerida per a portar terme una feina, acostumen a sentir-se menys satisfets amb la seva feina i tendiran, per tant, a ser menys productius”.[2]
2) El grau no equival a una llicenciatura/diplomatura: reconeixement de categories laborals i salarials
Llicenciatura/Diplomatura
§ Les actuals llicenciatures són elements objetivables i homogenis que permeten cohesionar categories del conveni a molts treballadors. Aquest element d’homogeneïtat objectivable permet més fàcilment ser un element de pressió explícit i implícit en la negociació col·lectiva.
§ Les escales salarials s’estableixen segons la categoria laboral que se li reconeix al treballador. Un llicenciat es troba actualment en les categories laborals 10 o 11, la qual cosa significa uns ingressos de 30 a 35.000 euros anuals.
Grau
§ El Grau no dóna res més que “aptituds” que, sota el lema de “l’aprenentatge al llarg de la vida” imposa una constant adquisició de coneixements readaptats i mutables en funció de les necessitats de les empreses a costa de la butxaca de l’estudiant/treballador… (postgraus, màsters,…): benvinguts al education market per a tota la vida.
§ Avui dia, al no estar totalment implantat, no existeix equivalència clara entre grau-categoria laboral, però l’adquisició de competències polivalents deixa un panorama poc prometedor per als estudiants/futurs treballadors Bolonya:
Ø La dificultat d’homogeneïtzar perfils acadèmics tan diferenciats facilitarà l’aparició de categories i subcategories, mal pagades, i la dificultat de reivindicar salaris majors. Com? Sobre la base de què? Tens competències i aptituds molt heterogènies, com s’objetiviza això?
Ø Com generar un sentiment de cohesió si, des d’una objetiva perspectiva corporativa, en el conveni estan atomitzats i amb condicions laborals diverses?
Un conveni col·lectiu amb massa categories és una aparença jurídica que propicia dobles escales salarials (cobrar diferent pel mateix treball). Diversificar artificialment treballs que objectivament cobreixen les mateixes funcions, això és el que pot succeir amb Bolonya.
A quina lògica respon això?
Bolonya neix en la lògica de la teoria del capital humà. Els models educatius de l’edat d’or del capitalisme ja no serveixen. En l’era de la tercera revolució industrial[3], els coneixements bàsics que adquireix un treballador queden caducs en pocs anys, liquidats pel dinamisme tecnològic i de les estructures econòmiques i productives, extrem que evidentment redunda al perfil de treballadors que busquen.
Les empreses arriben a la conclusió que el que els interessa és que els models educatius reglats en lloc de donar continguts als futurs titulats, els entrenin, en una sèrie de competències bàsiques o aptituds (treball en equip, capacitat de síntesi… veure Llibres Blancs).
Les empreses no busquen titulats, caducs i una font de problemes en la negociació col·lectives ja que els títols suposen una homogenització de les condicions laborals i unió de treballadors. Les empreses busquen skill’s cards (targetes de competències), i Bolonya és una immensa fàbrica de treballadors amb targetes de competències (graus), treballadors mal·leables i adaptables a l’esquizofrènia productiva, i si surt rendible, que paguin de la seva butxaca aquesta i succesives “actualitzacions” (postgrau).
Una llicenciatura perquè? Volen estudiants acabats de sortit amb la seva targeta de competències en la boca que digui p.e: sé anglès, sé treballar en equip, sóc ultradinámic(a), sé parlar en públic, tinc alguna idea de comptabilitat, nocions generals d’història de l’art, … en resum: un titulat Bolonya.
Amb aquesta informació les empreses disposaran i complementaran la seva formació dels seus treballadors d’acord amb el que els interessi, i si és negoci rendible crearan el màster adient i li faran pagar els costos d’aquesta formació … a l’education market, atenent a aquestes “necessitats dels treballadors” (o de l’empresa?) que necessitessin aquests complements formatius. A això li diuen: lifelong learning (aprenentatge al llarg de la vida).
Per tant, per a garantir l’accés al mercat laboral primari al que ara s’accedeix amb un títol universitari, haurem d’accedir al postgrau; qui podrà pagar-se l’especialització per a poder mantenir el nivell professional que exigeix l’entrada en el mercat laboral primari (llicenciats)?
§ Els programes de beques que s’estan donant per a accedir al postgrau NO SÓN EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE RENDA, sinó en funció de l’expedient acadèmic. Per a donar-li un toc “d’equitat” parlen de préstecs-renda, però NO SÓN BEQUES.
§ Les places són restrictives i se selecciona als candidats en funció de l’expedient acadèmic.
El EEES suposa un aprofundiment en la generació de treballadors de primera i de segona, això és el que vol dir el propi Conseller d’Universitats, Josep Huguet, quan admet que hi ha un risc real d’elitizació. [4]
En resum:
- Bolonya degrada les titulacions
- Delega el gruix de l’especialització dels titulats en les empreses, mitjançant la formació que ells donen a treballadors titulats mal·leables sobre la base de competències.
- Bolonya situa a les empreses es situen com jutge i part a l’hora d’establir les categories laborals i les condicions laborals,
- Bolonya generen tal heterogeneïtat en els perfils professions que dificulten la labor dels sindicats pel que fa a la negociació col·lectiva, amb múltiples categories i subcategorias.
[1] Els Llibres Blancs de cada llicenciatura/diplomatura es poden consular a la pàgina de l’ANECA. http://www.aneca.es/activin/activin_conver_LLBB.asp.
[2]Departament of Health, Education and Welfare USA, 1973. Citat a “L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i el model educatiu en l’època de l’hegemònia del capitalisme global” (2006)
[3] En la nostra realitat concreta això es plasma en l’Estratègia de Lisboa, marc en el qual s’enquadren explícitament les lleis que desenvolupen Bolonya a nivell estatal (Llei Orgànica d’Universitats) i nacional (Llei d’Universitats de Catalunya). Amb l’objectiu de ser més una economia més competitiva i elevar la productivitat. A grans trets, la productivitat s’eleva bé mitjançant innovacions tecnològiques, bé reduint el cost de les matèries primeres o del cost que suposa un treballador per a l’empresa. El cost del treballador per a l’empresa és el salari i les prestacions socials, on s’inclouen els costos de formació.
